Contra la misèria i l’atur del capitalisme, un 1 de maig combatiu!

L’1 de maig, el dia internacional de la classe obrera, és un data que commemora els màrtirs de la Revolta de Haymarket, als Estats Units d’Amèrica. Va ser una revolta amb dures vagues en l’heroica lluita dels treballadors i treballadores per aconseguir les 8 hores de jornada laboral quan s’arribava a treballar fins a 18 hores diàries. Després d’enfrontaments amb la policia, en un judici que exemplifica el caràcter burgès de la justícia en un sistema capitalista, van condemnar a cinc obrers a ser penjats a la forca. Així doncs, cada 1 de maig es celebren mobilitzacions i jornades de lluita en reconeixement a les dures batalles que ha lliurat, lliura i haurà de lliurar la classe obrera en el capitalisme.
És una jornada de memòria, de dignitat i de lluita que ha de servir per a mostrar la necessitat d’organització i la força de la classe treballadora davant la burgesia, qui no dubta a l’hora de desposseir de tot tipus de drets a la classe obrera i als sectors populars i, per tant, de condemnar-la a la misèria.
No només estem vivint una època de crisi estructural del sistema capitalista; a més, això ens porta davant l’ofensiva neoliberal més agressiva i accelerada que s’ha conegut en dècades. Això és, en gran mesura, per la crisi clàssica de sobreproducció que desmostren els límits històrics de la propietat privada sobre els mitjans de producció, però alhora també és a causa de la manca de consciència social, de la desorganització i de la desmobilització col•lectiva. La història ens explica que la classe obrera i els sectors populars només han assolit els seus drets –dels quals fins ara gaudíem en menor o major mesura- enfrontant-se a aquells sectors que exerceixen el poder. Mai no hi ha hagut progrés social sense l’enderrocament previ de velles estructures.
Els polítics desenvolupen el seu rol de fidels representants dels interessos de les elits oligàrquiques (banca, patronal, església, etc). Ni els servils mitjans de comunicació ja no ho poden tapar. A ningú no se li escapa que el sistema capitalista està en descomposició, això és reflectit en el sistema polític amb les greus mancances democràtiques, evidenciades en retallades, reformes laborals antiobreres, corrupció, desnonaments, empobriment i pressió patriarcal cap a les dones, amnistia fiscal per a les grans fortunes o augment de preus de béns i serveis bàsics, entre d’altres ofegaments sobre el poble.
Aquest règim capitalista i monàrquic, sorgit dels pactes de silenci i d’altres renúncies per a passar pàgina amb la dictadura feixista espanyola, ja només es pot mantenir per la via de la coerció i la repressió, tot blindant-se davant les protestes i el creixent malestar generalitzat, posant així de manifest la seva descomposició.
La ciutat de Cornellà, en aquest passat mes de març, i segons dades oficials, ha registrat un atur de més de 8.700 (19,5%) persones. Són xifres que es troben per damunt de les de la resta de comarques metropolitanes i de la resta de municipis del Baix Llobregat. Aquest i altres problemes, com el degoteig constant de desnonaments i acomiadaments -entre d’altres- hauran de deixar de ser una xacra silenciosa: caldrà contrarestar-los amb la lluita, la solidaritat i l’organització obrera i popular. Perquè s’evidencia que el sector públic no és res més que un gestor dels interessos privats, en el sentit que, segons el sistema actual, és garantia de perpetuació del pagament de deutes privats amb fons públics.
Ara, més que en altres moments recents, cal recuperar el bagatge de combativitat i consciència obrera de la nostra ciutat gràcies a la seva composició social. Cal, més que mai, reactivar el “Cinturó Roig”, les lluites obreres i populars; sindicals i veïnals que tants avenços i fites van ajudar a assolir pel conjunt de la classe obrera i les capes populars. Des de l’Assemblea de Joves de Cornellà us animem a pensar-nos i a organitzar-nos com a classe en tots els fronts possibles, com a única via d’assentament de les bases d’un canvi revolucionari imprescindible per a revertir la situació actual. Per un futur de totes i de tots, i de les generacions que vindran.
No esperem que la solució ens caigui del cel, i menys encara que vingui dels partits i sindicats grocs (venuts a la patronal), ja que no són més que col•laboradors del règim actual. Cal, doncs, començar de bell nou. Davant la dictadura del capital i els seus gestors públics, només hi ha l’opció d’organitzar-se i lluitar.